¿Qué se siente cuando uno se aleja de la gente y ésta retrocede en el llano hasta que se convierte en motitas que se desvanecen? Es que el mundo que nos rodea es demasiado grande, y es el adiós. Pero nos lanzamos hacia adelante en busca de la próxima aventura disparatada bajos los cielos.
Jack Kerouak, En el Camino
Respirar en una illa que t'innunda, et converteix, t'omple, i et fa sentir de color verd. On els núvols estan a l'abast de les mans i els braços, i l'aigua és tan freda que aconsegueix revifar-ho tot. Una illa on regnen les vaques, la boira, el marisc, les muntanyes, els llacs i les hortènsies, i des d'on es pot sentir el soroll d'uns volcans mig adormits i de l'anada i vinguda de la força de l'Oceà. Una illa on el ritme de vida s'ha de dis-mi-nu-ir un 97% per entendre com s'han de viure les coses, i on les pujades i baixades d'altitut fan que les orelles no deixin de funcionar ni un moment. I qui diu illa diu paradís.
Respirar en una illa que t'innunda, et converteix, t'omple, i et fa sentir de color verd. On els núvols estan a l'abast de les mans i els braços, i l'aigua és tan freda que aconsegueix revifar-ho tot. Una illa on regnen les vaques, la boira, el marisc, les muntanyes, els llacs i les hortènsies, i des d'on es pot sentir el soroll d'uns volcans mig adormits i de l'anada i vinguda de la força de l'Oceà. Una illa on el ritme de vida s'ha de dis-mi-nu-ir un 97% per entendre com s'han de viure les coses, i on les pujades i baixades d'altitut fan que les orelles no deixin de funcionar ni un moment. I qui diu illa diu paradís.
