estiu

preparando cafeteras para que tomes conmigo
otro almuerzo disitinguido disfrutando del domingo

Chris Berens

Paisatges inquietants, surrealistes i gèlids protagonitzats per urons, óssos polars, pingüins, conills, ulls, marietes, balenes, somnis, onades i vaixells; aquest és el món blanc que planteja Chris Berens. Tot el que pinta convida a viatjar pels aires rodejats de boles de neu, precioses ciutats i em fa pensar en artistes com Mark Ryden, Rembrand o Turner. És fascinant intentar veure tots els detalls que s'amaguen sota la immensa calma de les seves pintures. Em té enganxadíssima.

Ellen Von Unwerth

Les fotos d'Ellen Von Unwerth sempre m'han fascinat. La seva sèrie de fotos més increïble és Revenge, on es representa un cap de setmana al camp que resulta inesperadament eròtic i sadomasoquista. És impossible no vincular-ho amb tot el que rodeja al Marqués de Sade.

Faraday

L'any que ve més! sí. Deixant de banda que pràcticament m'he quedat sense peus i esquena, llevar-me diumenge al matí i recordar: el haver vist sortir el sol al costat del mar per primera vegada aquest any, cridar la canción de nuestra vida, veure els fanalets de Manel amb la lluna al fons, suar sense parar mentre Neil Hannon ens hipnotitzava a tots, somriure al escoltar The Mummers, posar-me tendre amb Dorian, ballar sota la llum verda descalça, els ullets, saltar amb The Lucksmiths, criticar els graus de modernisme als que pot arribar l'ésser humà, dormir contra un mur mentre es projectaven imatges porno dels anys 20, embogir cada vegada que sonava Michael Jackson, y aquella bailarina tan menuda y blanca amb The New Raemon, sorprendre'm amb una versió de Shugo Tokumaru, pensar que l'ukelele està de moda, i està rodejada de gent maca... m'ha fet pensar un any més que el Faraday sempre val moltíssim la pena.