dissabte, de novembre 28, 2009

Arròs covat


La fórmula que ha trobat el Juanjo Saez amb les seves dosis de capítols setmanals funciona, enganxa i val molt la pena.

Sembla mentida que uns personatges tan simples a nivell il.lustratiu puguin transmetre tant, i aconseguir crear situacions tan empàtiques per als espectadors. El Xavi, amb les seves neures, la seva falta de confiança i de rigor, els seus problemes i ficades de pota, resulta totalment creïble i commovedor. La banda sonora, personalment, crec que és de les coses que més ajuda (i aconseguir que una cançó de Manos de Topo no et destrueixi el sistema nerviós a la tercera vegada d'escoltar-la també té molt de mèrit), conjuntament amb el personatge estel.lar de la tieta Paquita. Una dona que et prepari arròs cada setmana i et doni consells sobre cóm de senzill pot arribar a ser tot és necessària.

A tots ens costa molt fer-nos "grans" i prendre decisions. Arròs covat ajuda a enfocar-ho tot des de la millor prespectiva possible: l'humor. La sèrie, aquí.

dijous, de novembre 12, 2009



La vida discurría en voz baja, se movía con una lentitud astuta, como un animal acorralado en su madriguera. El mundo parecía estar a siglos de distancia.


Seda, Alessandro Baricco

diumenge, de novembre 08, 2009

9 de novembre, 1989


20 anys de la caiguda del Mur. 20 anys del que suposaria l'inici del final de la separació bipolar del món. Que veinte años no es nada, però en aquest cas sí que toca celebrar-ho.