tumblr

Una mica d'autobombo. M'he passat al tumblr! aquest és l'enllaç

http://rudilleces.tumblr.com/

http://rudilleces.tumblr.com/

http://rudilleces.tumblr.com/

http://rudilleces.tumblr.com/

http://rudilleces.tumblr.com/

Hacia el fondo de ese mundo
del que me has hablado tanto,
paraíso de glaciares y de bosques polares,
donde miedos y temores
se convierten en paisajes
de infinitos abedules,
de hermosura incomparable.

La caputxeta vermella

Un dibuix que vaig fer de la caputxeta vermella.

Mapas

Taberneros

crec que és la cançó més trista i més bonica que he escoltat mai.

"así que si hoy amaneces, y los pies te están doliendo

es porque estuviste toda la noche, caminando por mis sueños..."

Reloj sin manecillas

Y por una vez seré la más bella ciudad,

y seré ballena en alta mar,

y seré la noche al descender.

Y por una vez seré una luz y una canción,

y seré la esfera de un reloj que no tiene agujas

To Build a Home

There is a house built out of stone
Wooden floors, walls and window sills
Tables and chairs worn by all of the dust
This is a place where I don't feel alone
This is a place where i feel at home

And I built a home
For you
For me

Until it disappeared
From me
From you
And now, it's time to leave and turn to dust

Out in the garden where we planted the seeds
There is a tree that's old as me
Branches were sewn by the color of green

Ground had arose and passed its knees
By the cracks of the skin I climbed to the top
I climbed the tree to see the world
When the gusts came around to blow me down
I held on as tightly as you held onto me
I held on as tightly as you held onto me

And I built a home
For you
For me

Until it disappeared
From me
From you

And now, it's time to leave and turn to dust

Cinematic Orchestra - To Build a Home

- Me gustan mucho las puestas de sol; vamos a ver una puesta de sol...

- Tendremos que esperar...
- ¿Esperar qué?
- Que el sol se ponga

Pareciste muy sorprendido, y después te reiste de ti mismo. Y me dijiste:

- Siempre creo que estoy en mi casa.

...

- ¡Un día vi ponerse el sol cuarenta y tres veces!

Y un poco más tarde añadiste:

- ¿Sabes?... cuando uno está verdaderamente triste son agradables las puestas de sol.
- ¿Estabas, pues, verdaderamente triste el día de las cuarenta y tres veces?

El principito no respondió.

Hay que estar ebrio siempre

Wendy Bevan

Hay que estar ebrio siempre. Todo reside en eso: ésta es la única cuestión. Para no sentir el horrible peso del Tiempo que nos rompe las espaldas y nos hace inclinar hacia la tierra, hay que embriagarse sin descanso.

Pero, ¿de qué? De vino, de poesía o de virtud, como mejor les parezca. Pero embriáguense.

Y si a veces, sobre las gradas de un palacio, sobre la verde hierba de una zanja, en la soledad huraña de su cuarto, la ebriedad ya atenuada o desaparecida ustedes se despiertan pregunten al viento, a la ola, a la estrella, al pájaro, al reloj, a todo lo que huye, a todo lo que gime, a todo lo que rueda, a todo lo que canta, a todo lo que habla, pregúntenle qué hora es; y el viento, la ola, la estrella, el pájaro, el reloj, contestarán:
¡Es hora de embriagarse!
Para no ser los esclavos martirizados del Tiempo,
¡embriáguense, embriáguense sin cesar!
De vino, de poesía o de virtud, como mejor les parezca.

Charles Baudelaire

Vilhelm Hammershoi

No existe, sospecho, frontera, al menos en el sentido en que nosotros estamos acostumbrados a pensar. No hay murallas que separen ni valles que dividan ni montañas que cierren el paso. Probablemente cruzaré el límite sin advertirlo siquiera e, ignorante de ello, continuaré avanzando. Por esta razón pretendo que, cuando me hayan alcanzado de nuevo, Escipión y los otros mensajeros que le siguen no partan ya hacia la capital, sino que marchen por delante, precediéndome, para que yo pueda saber con antelación aquello que me aguarda. Desde hace un tiempo, se despierta en mí por las noches una agitación insólita, y no es ya la nostalgia por las alegrías abandonadas, como ocurría en los primeros tiempos del viaje; es más bien la impaciencia por conocer las tierras ignotas hacia las que me dirijo. Día a día, a medida que avanzo hacia la incierta meta, voy notando -y hasta ahora a nadie se lo he confesado- cómo en el cielo resplandece una luz insólita como nunca se me ha aparecido ni siquiera en sueños, y cómo las plantas, los montes, los ríos que atravesamos, parecen hechos de una esencia diferente de aquella de nuestra tierra, y el aire trae presagios que no sé expresar. Mañana por la mañana una esperanza nueva me arrastrará todavía más adelante, hacia esas montañas inexploradas que las sombras de la noche están ocultando. Una vez más levantaré el campamento mientras por la parte opuesta Domingo desaparece en el horizonte llevando a la ciudad remotísima mi inútil mensaje.

Los siete mensajeros

Dino Buzatti

jo

Tengo antídotos de muchos males,

menos de mí mismo.

Me obligo a aprender sin escatimar cicatrices.

Where is my mind?

With your feet in the air and your head on the ground

Try this trick and spin it, yeah

Your head will collapse

But there's nothing in it

And you'll ask yourself

Where is my mind?

Criticarem les Noves Modes de Pentinats

Vindran els anys i, amb els anys, la calma

que et pintarà als ulls una mirada suau.
Et faran fer un pas i, després, un altre,
seràs tota una experta a tirar endavant.
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
o ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
que té acollonits tots els nens del veïnat.

I seràs un sac de mals o seràs una roca.
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
I potser no seré el teu amic,
ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
Ja em veig de record mig trist que se't creua pel cap
una mala tarda.
I potser dormiré abraçadet
a una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
Potser tindrem néts malparits que se'n fotin de mi
quan no m'enteri de les coses.

Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs.
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
Que em jugo amb la decadència de la carn
que un raconet del menjador farà d'escenari
i que ningú sospitarà de qui estic parlant.

I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
i em podran veure somriure una mica per sota del nas,

i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Tres

Maternitat

Detall del nou dibuix per "Veus de Dones" dedicat a la Maternitat.

Aniversari

Celebrant el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran.

Un altre dibuix pel programa dedicat a la Prostitució de "Veus de Dones".

Hunger

Devastadora manera d'explicar les últimes setmanes d'uns presos membres de l'IRA en una presó d'alta seguretat d'Irlanda del Nord. Guardes britànics intenten acabar amb la dignitat dels presos irlandesos, i amb una minuciositat i cruesa extrema, Macqueen ens endinssa en el conflicte dividint la pel.lícula en tres parts.

Primer veiem la quotidianitat de la vaga de neteja dels presos, i la violència que van utilitzar els guardians contra ells sense pràcticament gens de diàleg; en segon lloc, hi ha un increïble diàleg entre un dels presos, Bobby Sand, i un sacerdot entre cigarret i cigarret; per acabar, veiem de molt a prop la vaga de fam de Bobby Sand que acabarà sent el protagonista de la cinta. És espectacular.

Pissing in a River

Una escena de "All Over Me", pel.lícula adolescent per excel.lència, amb Pissing in a River de Patti Smith de fons. Feia molts anys que no veia i és brutal.

Patti Smith

Em recordo estirada al meu llit, en aquella edat en que tot sembla molt difícil i ningú sembla capaç de poder entendre res, escoltant Horses a tot volum sense parar. Veure-la dilluns al Palau de la Música serà especial, n'estic convençuda.

Andorra

El record d'un increïble i divertidíssim cap de setmana ple de boira, muntanyes, estiraments, intents d'excursions, fred, pastissos, sopes, dibuixos i cançons de novembre. Què se n'ha fet d'aquelles flors? en el vídeo muntat (per fi), per sempre.

Cuando en el mundo aparece un verdadero genio, puede identificársele por este signo: todos los necios se conjuran contra él.

Johnathan Swift

L'accordéoniste

Elle écoute la java
Mais elle ne la danse pas
Elle ne regarde même pas la piste
Et ses yeux amoureux
Suivent le jeu nerveux
Et les doigts secs et longs de l'artiste
Ça lui rentre dans la peau
Par le bas, par le haut
Elle a envie de chanter
C'est physique
Tout son être est tendu
Son souffle est suspendu
C'est une vraie tordue de la musique

i cantat per la Martha Wainwright és la bomba,
m'han fet descobrir.

Buffalo 66

Father and Son

4t 1a

oh magpie!

Oh magpie! és una noia nascuda a Saragossa que viu a Madrid i té una web increïbe. Fa fotos i dibuixa, entre altres coses. Les seves fotografies i el món que ens ensenya a través de la seva càmara em fa pensar en el de Erin Nelson. Tot és tan tendre, tan càlid, tan que t'hi voldries quedar...

The New Pornographers

Lo.Lee. Ta

Beirut, les dues cares del Líban

Caminant per Beirut un té la sensació que existeix alguna cosa en l'aire que no es veu però es respira. És una espècie de falsa calma que ho innunda tot, i que en qualsevol moment pot esclatar. Mires a l'esquerra i veus un cinema bombardejat des de l'any 75, i just a la dreta la Gran Mezquita de la ciutat. Camines pel costat del mar, però no el pots veure en cap moment perquè un immens mur ple d'anuncis de luxe t'ho impedeix. Arribes a un edifici i encara es veuen les destrosses que va causar l'atemptat del 2005 contra l'ex primer ministre Rafic Hariri, i penses que avui és la nit de cap d'any i que per tant, no fa ni 6 anys d'això. En una de les places més conegudes de la ciutat, quan arribin les 12 de la nit, es veuran els focs artificials que celebren l'arribada d'un any nou. Mires a la dreta i veus els minarets de la gran mezquita i unes noies que ensenyen pits i cirugia estètica; mires a l'esquerra i veus un grup de militars, envoltat d'un grup de turistes, just davant d'una Esglèsia. I de fons cançons de Nadal i gent parlant en anglès. Arriba la nit i et disposes a sortir, tot i que tothom t'ha advertit dels prohibitius preus de la ciutat; pagues amb lliures libaneses, i et tornen el canvi en dollars. A l'endemà, amb mal de cap, just al costat de la bombolla que suposa la ciutat en molts sentits, entres dins de la història en forma del camp de refugiats palestins de Sabra i Chatila. Fas números altra vegada i de l'any 82 al 2011 no en van ni 30. Segueixes caminant i et trobes amb un edifici que està, literalment, als ossos. Només s'aguanta l'estructura però és un dels pocs edificis que està en vistes a ser reformat. Més endavant descobreixes que l'edifici és un símbol de la guerra civil i els seus horrors, i per tant, de la línea verda. La línea verda delimitava la separació entre els barris cristians de l'Est, i els barris musulmans de l'oest.

Però tot canvia quan t'allunyes de la gran Beirut. Enfilades per una carretera caòtica i molt poc senyalitzada, un taxista ens porta camí cap a Baalbek, antic santuari fenici, ciutat grega (i més endavant romana), patrimoni de la Humanitat. I de fons la ràdio que no para de fer sonar un home recitant fragments del Corán. A totes bandes hi ha militars i llocs de control, i l'anglès dels carrers de Beirut queda molt lluny. Baalbek, tot i ser equiparable a l'Acròpolis de Grècia, no li és familiar a pràcticament ningú. Només arribar ens trobem amb que el souvenir estrella és una samarreta d'Hezbolà, organització islamista libanesa prosíria i proiraní. Austràlia, Estats Units, Israel, Canadà, Països Baixos i Regne Unit la consideren, oficialment, una organització terrorista. Per la gran majoria del món àrab, Hezbolà és una organització totalment legítima de resistència que neix com a resposta a l'ocupació israelí. Aquests dies, als diaris, es confirma el que es respirava pels carrers de Beirut: l'aparent calma es veu destorotada i comencen dies de tensió. Els militars ja tornen a estar dintre de la ciutat i l'assassinat de Hariri segueix estan a l'ordre del dia. Arrel de la dissolució del govern degut a la renúncia de 10 ministres d'Hezbolà per boicotejar a Hariri, ara caldrà escollir un nou primer ministre. Ni Hezbolà ni el Moviment Patriòtic Lliure volen que segueixi Hariri, fill de l'ex-Ministre assasinat. Caldrà veure què passa.

He llegit que Beirut es va guanyar l'epítet de "la ciutat que es nega a desaparèixer", i crec que és molt real. En un dels carrers més coneguts de la ciutat, ens trobem davant d'un gran anunci publicitari de cola UHU. Està dividit en dues parts: en una veiem alguna cosa que s'ha trencat i ha quedat reduïda a mil petits bocins, i a l'altre unes grans lletres on podem llegir AFTER. Sugerent, sutil i molt intel.ligent; un gran resum de la ciutat de Beirut, i de la població que hi habita. Per moltes vegades que la ciutat caigui, literalment, a terra, no deixaran que desaparegui. L'aire que es respira a Beirut, tot i viure'l en només 48 hores, atrapa. Un altre dia ja diré coses sobre Síria.

De Dioses y Hombres

Aquesta història m'ha atrapat per sempre més. El invitado incierto resulta un personatge entranyable, inquietant, sorprenent i terriblement encantador que m'encantaria tenir a casa.

2010

PAU VALLVÉ 2010 | Album Preview from Pau Vallvé on Vimeo.

01. Protagonistes
02. Encara no
03. Tothom dorm
04. Vacances
05. Amics dels cirerers
06. L'àvia ha fet nevar
07. 2010
08. Molt be
09. Tots els buits del món
10. Lo normal no és lo normal
11. All is full of love
12. R.I.P

Homes Igualitaris

Nou dibuix inspirat en el cartell de la Vocalia de Dones de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de L'Eixample (1977), pel programa dedicat als "Homes Igualitaris" a Veus de Dones!