dissabte, de juliol 12, 2008

La muntanya màgica




hi ha llibres que, en el mateix moment en que els tens a les mans, saps que et canviaran la vida. Al Nadal de 2007 em van regalar La Montaña mágica de Thomas Mann i, ràpidament, vaig veure que començar a endinssar-me en el món de Hans Castorp seria molt complicat (ja no només per la complexitat narrativa, sinó bàsicament per l'enorme extensió de pàgines); així ha estat. El cas és que en els meus llargs dies d'estiu (sobretot les llargues tardes), he decidit intentar-ho.

Ja en el pròleg, el mateix autor t'adverteix de la dificultat que suposarà assolir la totalitat de la seva obra: "Así pues, el narrador, no podrá terminar la obra en un abrir y cerrar de ojos. Los siete días de una semana no serán suficientes, y tampoco le bastarán siete meses. Lo mejor será que no se pregunte de antemano cuánto tiempo transcurrirá sobre la Tierra mientras la historia le mantiene aprisionado en su red. ¡Dios mío, tal vez sean incluso más de siete años! Y, dicho esto, comencemos." Queda clar que no s'està enganyant a ningú... i sempre que hi ha consciència de dificultats, hi ha dues opcions.

Aquest estiu tinc com a repte pujar aquesta muntanya i se que, com en tota novel.la de formació, el meu viatge imaginari als Alps serà tota una experiència.

"Dos jornadas de viaje alejan al hombre -y con mucha más razón al joven cuyas débiles raíces no han profundizado aún en la existencia- de su universo cotidiano, de todo lo que él consideraba sus deberes, intereses, preocupaciones y esperanzas; le alejan infinitamente más de lo que pudo imaginar en el coche que le conducía a la estación. El espacio que, girando y huyendo, se interpone entre él y su punto de procedencia, desarrolla fuerzas que se cree reservadas al tiempo. Hora tras hora, el espacio crea transformaciones interiores muy semejantes a las que provoca el tiempo, pero que, de alguna manera, superan a éstas."

Si en dos dies l'espai que et rodeja pot generar tants canvis interiors, pensar què pot passar en 930 pàgines provoca vèrtig. Aquí queda constància de l'inici d'un viatge.



pd. La Mer à Palavas, de Gustave Courbet