Estar a Barcelona en aquests avorrits dies d'Agost fa que sigui molt més dolorós posar-se a mirar fotos de viatges. Pensar que fa menys d'un mes estàvem en un lloc com aquest, anant d'una banda a una altra per carreteres perdudes amb moltes corbes, arribant a petits paradisos d'aigua... em posa trista. Per altra banda, haver viscut uns dies així al teu costat fa que em posi contenta d'estar a Barcelona. Perquè si encara estiguessim allà, no podriem començar coses noves, no? De moment, jo tinc al cap cóm te quiero a morir, te quiero a rabiar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada