dijous, de setembre 18, 2008

60 anys


Fuma amb pipa des de que té 20 anys. Es menja una poma després de cada àpat. Col.lecciona dinosaures (enorme col.lecció). Des de fa poc també tortugues. Li agraden molt les figuretes que canvien de color depenent de la humitat. Des de que es va casar que no s'ha tret la barba. Si s'ha de posar ulleres de sol, sempre seràn unes Ray-Ban. Durant una època volia aprendre a tocar l'harmònica. Es sap tots els tangos del Gardel. Canta totes les cançons de Jaques Brel, Paco Ibáñez, Yves Montand, Lenny Escudero i es fan d'un grup folklòric de les terres de l'Ebre anomenat Quico el Celio, el noi i el mut de ferreries. Navega amb barco des de fa 40 anys. Ho sap tot de Sherlock Holmes i repeteix moltes vegades diàlegs del Jeeves de P.G. Wodehouse. S'ho ha llegit tot. Li apassionen els llibres d'història, i és impossible que no tingui qualsevol llibre que parli de vaixells. Es rellegeix els llibres. Canta en francès. No és gaire social. Riu molt amb Calvin i Hobbes. Cada dia fa tots els crucigrames. Col.lecciona pipes. Li encanta Londres i Sant Salvador. Li agraden molt els romances, sobretot el romancero viejo. Quan plou es feliç. Repeteix les frases fins al punt de convertir-les en imprescindibles per qualsevol persona que el coneix. Només s'ha enamorat d'una dona, la meva mare. No li agrada el formatge, ni el pa amb tomàquet, ni la truita. Odia als gossos, adora als gats. Li agraden els documentals d'animals. Quan fan El Temps a la tele, no vol que ningú parli. Té les mans molt maques. Quan parla fa plorar de riure. Posa sobrenoms a tothom. De jovenet feia gràfiques sobre les temperatures. Té molt vocabulari, cosa que fa que parli molt bé. Té un Citroen 2 CV blau cel preciós des de fa 30 anys. Li agraden les novel.lés fantàstiques i de terror. Des de petita m'ha dit rudilleces. Abans d'anar a dormir sempre m'explicava "un cuento", i sempre era qualsevol dels llibres de Sherlock Holmes.

No li diem papa, ni papà, ni pare. Per tots és el Quico.

1 comentari:

ricasa ha dit...

L'he vist al fotolog, i he pensat: EL QUICO.

I com sempre que busco el teu blog he anat al directori i he buscat la foto de l'arbre, que es on vas deixar el link. Soc incapaç de recordar el nom del blog.

El teu pare sempre m'ha caigut be, molt be de fet. Crec que fa anys que no tinc un dialeg amb ell, en realitat no se si ho he fet mai, pero sempre, i per mes que passi el temps segueix ( o millor, seguim) fent-nos : Aghhhhh. Cada vegada que ens veiem. Cada estiu, el primer dia que trepitjo Sant Salvador i el veig penso si aquesta any sera el definitiu, l'any en que ens haurem "fet grans" i que ens deixarem de mirar, obrir la boca i fer Aghhhh.

No se de que ve, ni quan va ser la primera vegada que ell m'ho va fer i que jo li vag contestar. Pero es aquest gest el que em diu que el teu pare es sincer i honest, fidel a les tradicions. I amb aixo n'hi ha suficient. Tots dos sabem quina es la fauna que abunda a Sant Salvador, i trobar gestes sinceres es molt agradable. Ja li pots dir que per mi aquesta estupidesa no te per que morir mai, be, millor que no li diguis, crec que ja ho sap.


;-)