Ha passat un any. Recordo perfectament el dia que feia; el soroll de l'aigua, el vent a la platja, l'home passejant els seus dos gossos, el tacte de la roba, l'olor que feies, i sobretot els teus ulls. Mai he tornat a sentir que m'ofegava tant. El que més m'agrada és pensar que el record d'aquell tren que vaig agafar quan començava a fer-se fosc, del que vaig haver de saltar pràcticament en marxa, aquesta vegada no em posa trista. No em posa trista perquè aquesta vegada, en el tren, estaves tu al meu costat.
The 5 Facts About Music That You Never Knew
Fa 11 mesos
1 comentari:
sniff sniff..
quina maravella de fotu, preciosa.
TOT, es (L)
Publica un comentari a l'entrada