El moment de la nit va arribar quan van apareixer en escena Vetusta Morla. Des del principi fins al final del seu concert la gent estava totalment entregada. Ja el dia del BAM al Parc del Fòrum, em va sorprendre la quantitat d'autèntics fans que es trobaven entre el públic; ahir no va ser menys. Al nostre costat teniem al fanatisme en forma d'un grup de noies d'entre 25 i 30 anys que no es podien creure el que estaven visquent (o, almenys, això vaig deduir pels seus crits d'histèria, els balls enèrgics, i les cares d'emoció). El cas és que va ser un bon concert. El cantant (amb un notable creixement del cabell) es va posar al públic a la butxaca fent un veritable discurs en català (això sempre agrada) on deia quant agraïts estaven de poder tornar a estar a Barcelona, i presentaven un dels moments més màgics de la nit: Copenhague. Sharabbey Road em va agradar, però m'ho vaig passar molt millor el dia de Fòrum amb els lalas i lolos; La Marea, encara que no és de les que més m'agrada, va servir perquè tothom pogués cantar; Un dia en el mundo, Sálvese quien pueda, La cuadratura del círculo, Valiente són sinònim d'èxit. El que ara no recordo, és si van tocar Pequeño desastre animal. Potser és per lo escandalosament malament que es sentia.
Que arribi un moment de la nit, en que et vegis obligat a anar al fons de la sala, o a allunyar-te al màxim de l'escenari per por a que t'explotin els timpans per culpa dels greus.. és insoportable. Deixant de banda això, que va aconseguir que no es pogués disfrutar al 100% de res... van fer un molt bon concert. I són d'aquesta gent que, encara que el cantant et faci una mica de ràbia quan balla, i la gran cursilada de "la energia se transforma", quan acaba el concert penses que et cauen molt bé i que encara no s'han tornat gens burros. Com Manel (ja l'he colat). Això també sempre agrada.
Acabat el concert de Vetusta molta gent va decidir marxar. O això ens va semblar al veure que la sala estava només mig plena. Jo potser no sóc gaire objectiva al parlar de La Habitación roja, però em va semblar un concert impresionant. Van tocar totes aquelles cançons que, si t'has escoltat tots els cd's i t'agraden molt, t'agradaria que toquessin en un concert. Suposu que saber que no eren els protagonistes de la nit i, com ells mateixos van dir, veure que fa molt de temps que no toquen per aquí de manera regular, va fer que toquessin les més segures. Van començar amb un perfecte (jaja?) Un día perfecto; van tocar Crónico, Mi habitación, El eje del Mal, Hoy no ganaremos el mundial, Posidonia, La vida moderna, Ésta no será otra canción de amor, Por ti, Nuevos tiempos... és que una darrera de l'altra. Per acabar, van escollir La Edad de Oro. Jo vaig trobar a faltar Scandinavia, o Hoy. Però bueno, se'ls hi perdona. Segueixen tocant molt bé en directe, encara que la panxa del cantant no pari d'augmentar.
Bona nit la d'ahir a Apolo. Encara que al sortir les nostres orelles pensessin totalment el contrari.
