dissabte, de novembre 29, 2008

Supersubmarina + Vetusta Morla + La habitación Roja

Feia temps que no tenia les mateixes ganes (i la opció) de veure en una mateixa nit a dos grups. Està clar que un 90% de la gent que ahir va omplir l'Apolo (jo inclosa), es va comprar l'entrada per veure Vetusta Morla. Però a mi, tornar a veure La habitación Roja sempre m'encanta. Sobre l'altre grup que va iniciar la nit no tinc massa cosa a dir. Supersubmarina em van semblar correctes, però no em van entusiasmar. A destacar, això sí, el domini de les guitarres i la versió de Chas! y aparezco a tu lado.



El moment de la nit va arribar quan van apareixer en escena Vetusta Morla. Des del principi fins al final del seu concert la gent estava totalment entregada. Ja el dia del BAM al Parc del Fòrum, em va sorprendre la quantitat d'autèntics fans que es trobaven entre el públic; ahir no va ser menys. Al nostre costat teniem al fanatisme en forma d'un grup de noies d'entre 25 i 30 anys que no es podien creure el que estaven visquent (o, almenys, això vaig deduir pels seus crits d'histèria, els balls enèrgics, i les cares d'emoció). El cas és que va ser un bon concert. El cantant (amb un notable creixement del cabell) es va posar al públic a la butxaca fent un veritable discurs en català (això sempre agrada) on deia quant agraïts estaven de poder tornar a estar a Barcelona, i presentaven un dels moments més màgics de la nit: Copenhague. Sharabbey Road em va agradar, però m'ho vaig passar molt millor el dia de Fòrum amb els lalas i lolos; La Marea, encara que no és de les que més m'agrada, va servir perquè tothom pogués cantar; Un dia en el mundo, Sálvese quien pueda, La cuadratura del círculo, Valiente són sinònim d'èxit. El que ara no recordo, és si van tocar Pequeño desastre animal. Potser és per lo escandalosament malament que es sentia.


Que arribi un moment de la nit, en que et vegis obligat a anar al fons de la sala, o a allunyar-te al màxim de l'escenari per por a que t'explotin els timpans per culpa dels greus.. és insoportable. Deixant de banda això, que va aconseguir que no es pogués disfrutar al 100% de res... van fer un molt bon concert. I són d'aquesta gent que, encara que el cantant et faci una mica de ràbia quan balla, i la gran cursilada de "la energia se transforma", quan acaba el concert penses que et cauen molt bé i que encara no s'han tornat gens burros. Com Manel (ja l'he colat). Això també sempre agrada.

Acabat el concert de Vetusta molta gent va decidir marxar. O això ens va semblar al veure que la sala estava només mig plena. Jo potser no sóc gaire objectiva al parlar de La Habitación roja, però em va semblar un concert impresionant. Van tocar totes aquelles cançons que, si t'has escoltat tots els cd's i t'agraden molt, t'agradaria que toquessin en un concert. Suposu que saber que no eren els protagonistes de la nit i, com ells mateixos van dir, veure que fa molt de temps que no toquen per aquí de manera regular, va fer que toquessin les més segures. Van començar amb un perfecte (jaja?) Un día perfecto; van tocar Crónico, Mi habitación, El eje del Mal, Hoy no ganaremos el mundial, Posidonia, La vida moderna, Ésta no será otra canción de amor, Por ti, Nuevos tiempos... és que una darrera de l'altra. Per acabar, van escollir La Edad de Oro. Jo vaig trobar a faltar Scandinavia, o Hoy. Però bueno, se'ls hi perdona. Segueixen tocant molt bé en directe, encara que la panxa del cantant no pari d'augmentar.



Bona nit la d'ahir a Apolo. Encara que al sortir les nostres orelles pensessin totalment el contrari.

4 comentaris:

Serch ha dit...

MAGNIFIC CONCERT DE VETUSTA! m'ho vaig passar d'alló més bé i va ser un goig musical. Jo no et vaig veure pas... i sí, em va tocar fer de sardina al mig de tota la gentada.

Ahir vaig anar a Depedro, a sala salamandra, i també va ser una passada; un concert molt càlid.

En fi, veig que has notat la influència d'Orlando. Quan vaig llegir el moment de les gotes em va venir al cap escriure alguna cosa, i va sortir alló. Ens veiem avaiat, maca.

S.

Serch ha dit...

per cert, des d'on era jo se sentia molt bé. Té un vozarron aquest home. El extres instrumentals, com van fer a Marea, em van semblar d'allò més pulit i el tema nou que van tocar em va deixar bocabadat.

Vetusta mola.

ah! aquell dia tocaven a la 2 Madee i La célula durmiente. Se'ns acumula la feina!!!

Albert Lloreta ha dit...

doncs tot i que m'agrada molt vetusta morla, he d'admetre que no entenc aquest fanatisme tan sobtat de la gent... que ja eren coneguts o què? pero vaja que ja esta bé.

aquesta entrada em servirà per fer una re-escoltada als discos de la habitacion roja, ja pujats a l'ipod de nou...

i lo del so a les sales de bcn és per mirar-s'ho... sembla que només funcionen els grups acústics i en petitó, a la que foten canya no queden sales bones.

Dua ha dit...

Oh! Bonica crònica.
A mi el de Vetusta em va agradar, però no em va sorprendre, i no crec que el recordi tant ni tant bé com el del BAM. Suposo que perquè el moment del bam va ser èpic, a l'aire lliure i sent estiu, amb aquesta sensació general, no sé, semblava que res pogués fallar. A l'apolo a mi em van fallar moltes coses. El so, el repertori (va ser gairebé igual que el concert del bam), l'agobio general i tot plegat. Així que em vaig dedicar a fer fotos i deixar-me emportar per la música en segon pla, quan hauria de ser al revés. LHR em va agradar més, i no sóc fan, gens fan. Però era d'agrair que marxés el 50% de la sala. També ho va ser veure com intentaven currar-s'ho per anivellar-se al grup anterior, crec que van donar molt i que es va notar. Però com que ells de per sí ja no em fan el pes, crec que no recordaré el concert de manera especial.

Pequeño Desastre Animal no la van tocar...ho sé perquè és la meva preferida i no sé perquè, sempre l'ignoren, com Año Nuevo, que penso que també és una perla...La tercera és Copenhague, però crec que ja s'està convertint (si no ho és ja) en un hit i de tantes vegades que l'he escoltat ja li vaig treient la màgia sense voler.

I quina gràcia, acabo de descobrir gràcies a això que el Serch té blog. Jaja.