Lisboa

Ciutat de grocs i de vermells; de pedres, de desnivells i miradors, de poesia, de decadència i pas del temps; de màgia i d'encant, de Pessoa i el Tejo; de la ceguera i la misèria, de la gent amable i els ulls foscos; d'un tranvia groc, de carrers i carrerons, de pujades i baixades, de la roba estesa; dels pastissos, de vinhos i cervejas, dels fados i les postes de sol; de bars amb encant, de bacallà, de taulades i passeig, de façanes, de monuments i de racons. I de les ganes de perdre's...

Não sou nada
Nunca serei nada
Não posso querer ser nada.
À parte isso, tenho em mim todos os sonhos do mundo.

Fernando Pessoa