divendres, de febrer 13, 2009

Honor de Cavalleria


L'argument del Quixot reduït a la seva mínima expressió: això és, el Quixot i Sancho vitjant. el voler veure aquestes imatges d'ells dos és la causa del projecte, però només la causa. L'essència està en els detalls de la interpretació i en el significat simbòlic de la suma de fets aparentment intrascendentals. La influència de Yasujiro Ozu és molt important en aquesta forma de treballar i entendre la bellesa del cinema. Precisament per reforçar aquests elements s'ha fugit tant d'una vulgar modernització de la història, com de l'elecció dels passatges més populars; resten només unes petites escenes molt significatives a nivell poètic, però no argumental. Les altres són inventades o en tot cas lliurement adaptades de diferents fonts ( El caballero de la carreta de Chrétien de Troyes, Tirant Lo Blanc, els estudis històrics sobre la cavalleria de Martí de Riquer...) i busquen la intimitat i la fascinació d'una realitat purament mental, l'única important en una pel.lícula del Quixot. La tensió entre aquesta realitat mental i la vida quotidiana dels dos protagonistes és el motiu recurrent de la pel.lícula, que tot ho penetra, fins al punt de substituir el mateix desenvolupament narratiu. I és aquí, i de l'original manera de traduir en imatges aquesta tensió, d'on sorgeix el misteri i la poesia de la pel.lícula, que sovint recorda la bellesa "estàtica i latent" de la pintura clàssica. Aquesta atmosfera gairebé mística és deguda també, en part, a l'originalitat interpretativa, hiperrealista, de dos actors, Lluís Carbó i Lluís Serrat. Ambós són actors no professionals, desconeguts, com no professionals eren tots els actors de Bresson, Ermanno Olmi i la majoria de Pasolini; tres directors aquests que, juntament amb Godard, Ozu i Dovzhenko representen la inspiració de tot l'imaginari cinematogràfic de què es nodreix aquest film i als que de forma explícita es rendeix sentit homenantge en diferents moments del guió.


ALBERT SERRA

Les altres fotografies del rodatge de la mà de Román G. Yñán, aquí.

3 comentaris:

Albert Lloreta ha dit...

mare meva... no sé si la intenció del fragment era riure, pero a mi m'ha fet molta molta gracia i m'han entrat ganes de veure la peli.

el cartell és fantàtic.

Albert Lloreta ha dit...

per cert,
aquest tio s'esta tornant famós, tothom a tot arreu en parlen, i el tio és super catxondo i cau fatal... mira algun video del youtube!

Anònim ha dit...

Sóc tan faaaaaaaaaaan!!! jajaja!
Mira, Sancho... no veus els cargols? Això és que ha plogut!

Enormeee!

No havia entrat mai al teu blog... a partir d'ara t'aniré fent visitilles :)

Un petó, guapa! I disfruta les vacances!
Cris