Finalitzades les innumerables reunions familiars amb l'objectiu de descordar-se el primer botó del pantaló, queda per davant un nou any nou. I començar una cosa, sempre suposa acabar-ne una altra. En aquest cas, acabar un 2008 que és impossible de resumir, però que sí que ha tingut unes constants. He tornat a tenir ganes i interès per tot el que té a veure amb estudiar Humanitats; he descobert a Manel i a Mishima, entre molts d'altres, però sobretot a Mishima; he viscut un estiu pleníssim de platges amb sargantanes i fars; he anat a molts concerts, i recordo amb especial il.lusió els de Mishima, els de Manel, el de Radiohead, els de Vetusta Morla i el d'Iván Ferreiro; he fet moltes fotografies amb la càmara d'ull de peix; he escoltat Bon Iver; he tingut motius per estimar Lisboa; he vist molts capítols de Lost i he begut moltes cerveses amb gent que estimo. La família. En definitiva, nou objectes per començar el 2009 (i ha estat casualitat).
1. El Prometeu encadenat, Èsquil. Mai un treball m'havia motivat tant. I qui va haver d'aguantar-me parlant de Blade Runner, de L'home de la Sorra, i del Prometheus de Goethe ho sap.
2. Las personas del verbo, Jaime Gil de Biedma. No és només aquest recull de poemes, és el que ha suposat aquesta assignatura sencera.
3. Una foto de la platja de Portinax, Eivissa. No cal dir gaire cosa més.
4. Una foto de la carretera de Formentera. Una carretera amaga un vehícle; o 720km; o la meva preciosa moto.
5. Una entrada del concert de Manel al Heliogàbal. Perquè Manel ha estat un gran descobriment per mi i per molts, i el concert del divendres va ser impresionant.
6. Trucar a casa, pagar la multa, recollir les fotos, Mishima. Cada lletra de cada una de les cançons de cada un dels dos cd's en català de Mishima, em fan pensar en molts moments. Bàsicament em fan pensar en tu. Set tota la vida.
7. Uns negatius qualsevols. Ull de peix, sí.
8. Una piruleta en forma de cor. Sempre és cursi, i sempre és simbòlica. Em fa pensar en vosaltres, i per vosaltres entenc amistat.
9. Tu...
1. El Prometeu encadenat, Èsquil. Mai un treball m'havia motivat tant. I qui va haver d'aguantar-me parlant de Blade Runner, de L'home de la Sorra, i del Prometheus de Goethe ho sap.
2. Las personas del verbo, Jaime Gil de Biedma. No és només aquest recull de poemes, és el que ha suposat aquesta assignatura sencera.
3. Una foto de la platja de Portinax, Eivissa. No cal dir gaire cosa més.
4. Una foto de la carretera de Formentera. Una carretera amaga un vehícle; o 720km; o la meva preciosa moto.
5. Una entrada del concert de Manel al Heliogàbal. Perquè Manel ha estat un gran descobriment per mi i per molts, i el concert del divendres va ser impresionant.
6. Trucar a casa, pagar la multa, recollir les fotos, Mishima. Cada lletra de cada una de les cançons de cada un dels dos cd's en català de Mishima, em fan pensar en molts moments. Bàsicament em fan pensar en tu. Set tota la vida.
7. Uns negatius qualsevols. Ull de peix, sí.
8. Una piruleta en forma de cor. Sempre és cursi, i sempre és simbòlica. Em fa pensar en vosaltres, i per vosaltres entenc amistat.
9. Tu...
2 comentaris:
crec que és una molt bona síntesi material per resumir tot un any :)
bon any, ens veiem per la pompeu!
"i recordo amb especial il.lusió els de Mishima, els de Manel, el de Radiohead, els de Vetusta Morla i el d'Iván Ferreiro"
clar, quan llegeixo això... una mica d'envejeeeeta saps? una miiiiica!
Publica un comentari a l'entrada