Realment, el personatge que va crear Patricia Highsmith en el seu Talented Mr. Ripley és la perfecta encarnació del monstre. La seva falta d'escrúpuls, la seva necessitat d'enganyar als altres per ser necessitat, i la seva profunda i oculta maldat han fet que en les dues adaptacions cinematogràfiques que se n'han fet, Mr. Ripley esgarrifi per la seva absoluta falta de moral. Tant en la cinta de René Clément l'any 1960, com en la d'Anthony Minghella al 1999, Ripley queda perfectament encarnat; en la primera versió, en mans d'un atractiu, prepotent i enèrgic Alain Delon i en la segona, d'un tímid, culte i inocent Matt Damon. En els dos casos, la seva bellesa externa acaba amagant una perversió i una foscor interior desmesurada. Això sí; la Itàlia de postal que apareix en les dues versions fa que entrin ganes d'anar-hi demà mateix.
The 5 Facts About Music That You Never Knew
Fa 11 mesos
1 comentari:
ostres, tan sentir-ne a parlar, la miraré aquest nadal segur.
curiós com el matt damon sempre fa aquest paper com de "inocent per fora, fosc per dins" i el clava. Suposo que no és una excepció.
Ja s'ha acabaaat exàmens!! Yuju!
Publica un comentari a l'entrada