Al Mar, el temps passa d'una altra manera. Les hores, els minuts i els segons s'allarguen i, casi 72 hores donen molt de sí. Sobretot, m'ajuden a veure que per moltes coses que ens passin, per moltes discussions i enfados que tinguem, sempre ens en sortim. Cantar a la vora del foc, veure hores i hores de sèrie, dormir, compartir la tos, disfrutar menjant... són (les) coses (bones) que explicades no tenen importància, però que per mi ho són tot. Ja tenim nova banda sonora, i se que estimes en el fons les meves imperfeccions.
7 comentaris:
dieliberd
:)
del que no ens en sortim és de Manel...! Quin nadal més mediterrani que passarem...!
I avegades ens en sortim, I avegades ens en sortim !!! Quin descobriment, quina il.lusió, quina sensacio la de trobar una cançó tan preciosa del no res.
Tan com la pintura de Casas amb la que vas actualitzar el fotolog... puc passar estones molt llargues només mirantla, intentant veure i desxifrar què és el què li passa a aquella noia, què l'ha portat a la decadència; intentar treure una lliçó d'una pintura. I em sento bé pensant que només amb la contemplació podré solucionar alguna cosa... pero ja se sap, avegades una tonteria ens indica que ens en ENS EN SORTIM !
les millors coses acostumen a ser les més difícils d'explicar! però la banda sonora de manel hi ajuda. al mar és optimisme i ens en sortim és preciosa.
tothom està abduit per manel!!! que gran :)
queda poc per les vacances, i poder remenar blogs...
viatjant viatjant per la blogosfera he trobat aquest bloc, just quan escoltava 'ens en sortim' de Manel. I després he vist que l'Albert i la sèptima comenten aquí...
conclusió lògica: el món té màgia.
i sí, definitivament, al mar les coses passen diferents, el temps i tot.
et segueixo
Publica un comentari a l'entrada