Música en català en un Apolo ple de tauletes i espelmes sense una calefacció aparent. La veritat és que mai havia vist que la gent estigués tan quieta, fumés tan poc i fes tan de fred en una sala de concerts a Barcelona. El cas és que ahir va estar molt bé. S'ha de dir, a favor de La Brigada, que posar un noi tan carismàtic com és el Guillem al costat de qualsevol, fa que la balança es decanti molt positivament cap a ell. Evidentment, això és el que va passar. El cantant de Manel es va fer seu tot el concert, fent que Pere Agramunt no pogués destacar gaire (encara que es notava que era ell el que dominava més, musicalment parlant).
Deixant això de banda, van estar especialment encertades: Com fulles mortes, Ens en sortim, Al Mar!, Pla Quinquennal, La Llista negra o La gent normal. A nivell personal, em va encantar la combinació ukelele/percusió de Al Mar! (i els petits cors improvitzats), Un camell d'Orient, la versió de Eef Barzelay, Ens en sortim a dues veus, la emotiva dedicatòria a tots els components de Manel infiltrada dintre d' Ai, Dolors, i el final inesperat. Si Guillem Gisbert pot fer una versió de Shakira, perquè no fer que tothom canti por tí Lili Marlene...?
Era nit freda molt freda, però s'estava millor que a casa.
3 comentaris:
oooh quina rabia no haver-hi pogut anar... enveja enveja (sana)
:)
Aiii, quin concert més bonic i fred (que collons passava allà dins, que fotia més fred que a fora!)
Estic d'acord amb que la capacitat oral dels dos era diferent però la interpretativa també... Potser la guitarra del Pere Agramunt era més virtuosa i les melodies més complexes però la senzillesa i força de la forma de cantar del Guillem i les lletres de Manel era aplastant... pero vaja, no era una competició!
EL concert va ser fantàstic i màgic amb un final apoteosic del Guillem dient que "podríem ser tots uns NAZIS" i cantar por tí Lili Marlene, versión Ole Ole per comptes de fer la que tothom esperava.
pel vídeo, veig que estàvem a l'altra punta de la sala! :) i sí, sort que no sabíem que hi faria tan fred com al carrer...
Publica un comentari a l'entrada