Lisbeth Salander

Sento la necessitat de deixar constància del meu profund enamorament cap a aquest personatge. El meu Nadal ha estat marcat, sense cap mena de dubte, per dos grans descobriments:

1. Les infusions d'abans d'anar a dormir

2. Lisbeth Salander

Anem a pel segon. La veritat és que d'entrada em va costar tenir ganes de llegir-me Los hombres que no amaban a las mujeres, el primer dels tres llibres que va escriure el difunt periodista suec Stieg Larsson. Em va costar perquè pensava que no deixaria de ser un altre fenòmen al estil El Còdigo da Vinci; és a dir, una muntanya de pàgines que enganxen però que no són res més que això. Però Stieg Larsson és molt més que això. Entrar en el món de Larsson és entrar en el món del periodista Mikael Blomkvist i la seva revista Millennium; és entrar en la denúncia d'una Suècia que està podrida per dintre; és entrar en una sèrie de trames i personatges que no deixen indiferent; però, sobretot, és conèixer a Lisbeth Salander.

En el cas de La Trilogia Millennium, el fet que sigui un absolut fenòmen de ventes a nivell mundial no és una casualitat. Les aventures de Mikael i Salander enganxen a tothom. I molt. El primer volum, Los Hombres que no amaban a las mujeres, es centra en la desaparició de Harriet Vanger, 36 anys enrrera, i en com el seu tiet Henrik Vanger, antic monstre de les finances, viu obsessionat amb la idea de resoldre què va passar. Per aconseguir-ho, demanarà l'ajuda de Mikael Blomkvist, periodista d'investigació i ànima de la revista Millennium que, al mateix temps, acaba de publicar un article on denuncia a un gran empresari suec, i la seva absoluta corrupció en contra del sistema financer de Suècia. A partir de la investigació del cas Harriet, aniràn sortint a la llum els conflictes més foscos de la família Vanger i, temes com el nazisme, la perversió sexual més terrible, el crim, les relacions personals, o la debilitat del món de les finances, t'atrapen fins a la última pàgina.

És en aquest context en el que apareix Lisbeth. No pesa mes de 40 kilos, medeix 1'50m, té el cos ple de pircings, un enorme tatuatge d'un dragó que li ocupa tota l'esquena (cosa que ha fet que es faci la nefasta traducció The Girl with the Dragon Tatoo), uns ulls molt intensos, una absoluta incapacitat de relacionar-se amb els altres, i una sobrehumana inteligència. Però Lisbeth no es guia per les normes i convencions socials acceptades; Salander té la seva pròpia moral, i està disposada a actuar com sigui si creu que la causa final és la justa. No és d'extranyar, doncs, que hagi passat tota la seva infància tancada en centres psiquiàtrics perquè considerava innecesari i absurd contestar a gent que no l'escoltava; que sigui una de les hackers més respectades i poderoses del món, o que tingui memòria fotogràfica. Els escacs, les matemàtiques més pures i complexes, o la capacitat per deduir sèries xifrades de codis, són per ella, petites distraccions o hobbies. No sap relacionar-se amb la gent però, al mateix temps, desperta en tothom que sap veure més enllà de la seva aparença de nena de 16 anys, mig anorèxica i problemàtica, un profund sentiment d'amor. Resumint, que tens ganes de ser amiga seva i abraçar-la.

És en la segona entrega de la trilogia, La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina, on veiem que la protagonista i la clau de l'interès total dels llibres de Larsson s'amaga en Lisbeth Salander. Mikael cau bé, i el seu periodisme brutal i obsessiu agrada. La moral periodística, i els mètodes d'investigació de Millennium són claus per el desenvolupament de la narració; les trames i els temes que es tracten són interessants; la denúncia social que hi ha darrera de cada línea és perfecte; però és Salander qui enganxa i enamora. En la segona part es produeixen tres assessinats en una nit i la principal sospitosa i culpable és Salander. Mikael, i tots els que coneixen a Lisbeth, lluitaran per demostrar la seva inocència. En l'intent, es veurà destapat el comerç il.legal de noies menors que venen dels països de l'est a prostituir-se, o la veritat que s'amaga darrera l'aparença i la infància de Lisbeth.

Hi ha qui veu en Mikael i Lisbeth els nous Sherlock Holmes i Watson. Jo tampoc exageraria tant, però sí que trobo que val la pena llegir-lo, encara que sigui un èxit de ventes i això ja suposi, teòricament, que la seva qualitat és del tot dubtosa. En una entrevista que li van fer a Kurdo Baksi, íntim amic del difunt Stieg Larsson (i personatge de la tercera part del llibre, que no sortirà en català ni castellà fins al 5 de juny!) explica que: «Larsson era en un 25% un sueco tímido; en un 50%,Teresa de Calcuta, y en el restante 25%, un soñador». És a dir, que no només parlava, sinó que era dels que també actuava per intentar canviar un món que trobava lleig.

I perquè aquesta entrada tan llarga? doncs mira, porto masses dies sent molt pesada amb la gent que m'envolta sobre el tema, com per no dir de manera escrita que estimo a Salander.

entrevista al periodista suec Kurdo Baksi per rtve