Aquesta és la meva escena preferida de les dues pel.lícules. Trobo perfecte la manera de representar la tensió, els nervis i la emoció d'estar a prop d'algú a qui voldries fer un petó per primera vegada. No pots apartar la mirada, però al mateix temps sents que encara no tens llicència per mirar. M'encanta (deixant de banda la ràbia que em fa Ethan Hawke).
dijous, de juny 04, 2009
Before Sunrise
Aquesta és la meva escena preferida de les dues pel.lícules. Trobo perfecte la manera de representar la tensió, els nervis i la emoció d'estar a prop d'algú a qui voldries fer un petó per primera vegada. No pots apartar la mirada, però al mateix temps sents que encara no tens llicència per mirar. M'encanta (deixant de banda la ràbia que em fa Ethan Hawke).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
comparteixo la ràbia cap a aquest ésser.
Buf, em supera massa la ràbia que m'inspira el Hawke com per pensar en l'escena en sí. Va ser capaç de fer-me detestar la pel·lícula, amb aquelles frases pseudofilosòfiques i aquest posat... aix, no.
Publica un comentari a l'entrada