L'adaptació cinematogràfica de l'obra de teatre Marat/Sade de Peter Weiss, ens situa en un manicomi on els pacients hauran de representar una peça del Marquès de Sade ambientada en l'època de Marat. La càmara es situa en el punt de vista dels espectadors, de manera que tots estem veient la obra de teatre en directe. Els malalts mentals, tancats a dintre d'una gàbia per evitar que puguin fer mal als sans, interpreten a la perfecció tots els seus personatges. El sadisme de Sade, que és un dels personatges que configura tota aquesta història, es barreja amb les idees revolucionaries de Marat creant unes proposicions i unes reflexions gens casuals. Recordo que em va sorprendre molt veure com els actors (de The Royal Shakespeare Company) interpreten al mateix temps el paper de malalt mental, i el del personatge de l'obra en la que actuen els malalts. Sembla que les idees revolucionàries de la ficció es van colant en les consciències dels propis malalts, generant un clima terriblement tens i angoixant on els més assenyats sempre acaben sent els que estàn més bojos.
I tot això a sant de què? doncs al magnífic curs d'estiu al que m'he apuntat on justament parlarem de La literatura i el mal: Sade i el seu llegat. Quina alegria he tingut al veure que parlarem d'aquesta pel.lícula i també de Funny Games! Crec que començaré l'estiu amb la ment molt molt pervertida. A tot això, La mort de Marat de David és un dels meus quadres preferits.
2 comentaris:
Tot alò morbós té aquest punt de proporció de plaer. Sade avui en dia ni tan sols cridaria l'atenció, entre tant esperpent actual. I Funny Games és boníssima. Visca el Haneke!
tinc un amic que també s'ha apuntat a aquest curs! pinta molt bé:)
Publica un comentari a l'entrada