L'altre dia, al desplegar l'exèrcit de barrufets i altres sobre la taula, vaig pensar en aquesta cançó, i en com m'agradava que el meu pare la posés al cotxe i la cantés. A dia d'avui, encara no he aconseguit memoritzar tots els personatges que van entrant a la casa. Suposu que això és igual, i que sempre hi haurà lloc per tots.
3 comentaris:
a mi també m'encantava... tot i que no sabia qui era la meitat d'ells.
eren d'aquelles cançons en que ho imagines tot a la perfecció.
haurà, també, lloc per nouvinguts a la cançó. noves generacions amb nous personatges per passejar per la cançó d'en sisa
Curiosament a mi també em recorda a l'olor del cotxe, a aquell fiat antic del que ja ens hem desfet (o no, qui sap, a casa meva no es llença mai res i segurament el cotxe estarà en un pàrquing del Vendrell o de qualsevol altre lloc).
Això si, per mi la canço que més records em porta de Sisa es el setè cel... i no cal dir res mes suposo.
Bé, si: suposo que et mussol a goear.. (no paro de riure)
Publica un comentari a l'entrada