Maus és la història de Vladeck Spiegelman, supervivent del terrible Auschwitz, narrada pel seu fill i autor del còmic, Art Spiegelman. En aquesta novel.la gràfica no només es fa un retrat a partir d'un testimoni real del que va passar, sinó que també se'ns dóna la oportunitat d'endinssar-nos en la psicologia de l'home en que s'ha convertit Vladeck, en la relació que manté amb el seu fill Art i amb el món que l'envolta, en la increïble història d'amor que va viure amb la seva mare, o fins i tot, en les dificultats amb les que es troba l'autor al atrevir-se a parlar d'un tema tan delicat. El sentiment de culpa per no haver viscut aquell infern i haver tingut una vida millor a la del seu pare, el record constant del suïcidi de la seva mare, i la necessitat d'intentar entendre el perquè dels camps de concentració, són el que motiva al protagonista/autor a entrevistar al seu pare. Tot això està mostrat des d'una prespectiva molt gràfica i simbòlica ja que, tots els personatges, tenen aparença animal. Així els jueus passen a ser ratolins i els nazis gats. Però això no afecta la seva profunditat en absolut; a partir de la segona vinyeta ja no veus ratolins, ni gats, sinó persones (o monstres) que commouen.
Pateixes amb ells, plores amb ells, i fins i tot t'enamores amb ells. És un relat sincer, compromès, detallat i perfecte. Cito a Umberto Eco:
"La verdad es que Maus es un libro que uno no puede dejar, ni siquiera para dormir. Cuando dos de los ratones hablan de amor, te conmueve; cuando sufren, lloras. Poco a poco, a través de este relato compuesto de sufrimiento, humor y los desafíos cotidianos de la vida, uno queda atrapado por el lenguaje de una antigua familia del este de Europa, y es arrastrado por su ritmo suave e hipnotizador. Y cuando uno acaba Maus, se siente triste por haber abandonado ese mundo mágico..."
Pateixes amb ells, plores amb ells, i fins i tot t'enamores amb ells. És un relat sincer, compromès, detallat i perfecte. Cito a Umberto Eco:
"La verdad es que Maus es un libro que uno no puede dejar, ni siquiera para dormir. Cuando dos de los ratones hablan de amor, te conmueve; cuando sufren, lloras. Poco a poco, a través de este relato compuesto de sufrimiento, humor y los desafíos cotidianos de la vida, uno queda atrapado por el lenguaje de una antigua familia del este de Europa, y es arrastrado por su ritmo suave e hipnotizador. Y cuando uno acaba Maus, se siente triste por haber abandonado ese mundo mágico..."
1 comentari:
aquesta és una lectura que tinc molt pendent! s'haurà de solucionar.
Publica un comentari a l'entrada