Noia de porcellana
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.
En plena psicòsis per culpa dels porcs i els virus, en ple atac de nervis per culpa del Barça, i el que ens espera el dissabte, en plena arribada de la primavera i el polen que t'ataca de manera exagerada mentre vas en moto, li he trobat un trascendentalisme al meu amor cap a les estàtues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada