Un dilluns

Oh no. No pot ser. No, no, no, no, no, no. Encara no, encara no... però si és impossible que ja sigui l'hora. 10 minuts més. Però quin horror, si encara no poden ser les 7. Dilluns del dimoni... ara m'aixeco. Agafaré l'entrepà de la nevera, no em puc deixar les claus de la taquilla ni el carregador del mòbil. M'hauria de dutxar, però potser no cal. No, no cal. No vull. Què bé s'està al llit... Però.. què? com pot.. meerda! una altra vegada. Va va va que no arribo, les 8. Les 8! no poden ser les 8. Texans, sí. Quins? és igual, aquests. Samarreta, la camisa, la camisa.. no la trobo. Samarreta. On he deixat les bambes? sota la cadira, no. Al menjador, ara ho miro. Però quina mala cara, quin cabell... M'hauria d'haver dutxat. Sempre igual. Al menys em rento les dents, les mans i la cara. Semblo un ésser humà? Les bambes, les bambes... aquí! i l'altre? no puc anar amb només una bamba. On s'haurà ficat..? per fi! no puc entendre com ha anat a parar aquí sota. I això? una pila.. i la tapa del mando de la tele... tot sota el sofà, per això no ho trobava. No tinc temps, no tinc temps, ni que ara ja estigués a la moto no arribaria, i encara no estic a sobre de la moto. Entrepà, nevera, got de suc? cafè? no n'hi ha. Suc. És igual. I el casc de la moto on és? aquí. Claus, mòbil, claus, bossa, moneder.. ja ho tinc tot. Al menys la moto segueix on la vaig deixar. Ja està, fa dos minuts que hauria d'haver arribat, però ara ja no hi puc fer res. M'he deixat alguna cosa... no ho sé. Em sembla que sí... però idiota!! què em vols matar, em vols matar, eh? em vols matar! mira per on vas, intermitent! posa l'intermitent! autobús asquerós, autobusero incompetent... el carregador... ja ho sabia, sabia que passaria, sempre el mateix. Ara em quedaré sense mòbil, no podré trucar, es pensaran que m'ha passat algo, no podré avisar que no puc anar a dinar, no... gasolina. Gasolinera. No tinc suelto, però tinc la targeta. Crec. Avera, les claus. Hola, 3 euros de 95 a la 2. Gràcies. Firme aquí. Si, deu. Parlar amb un casc posat no pot ser normal. Ha triat eurosúper 95. Com odïo aquesta veu. Vale, ja està. No vessa, no vessa, no vessa. Bé! ale, ja està. Cada vegada em costa més arrancar-la, em toca revisió d'aqui 1000 km. Com ho faré? l'hauré de deixar tot el dia, quina mandra... potser el dimecres que no faré res pel matí.. o un divendres. Però després l'hauré d'anar a buscar. Ai no ho sé, ja ho pensaré. Quina hora és? i 37. No pot ser, aquest rellotge no funciona. Avera, semàfor, vermell. Ara puc mirar el mòbil. 8:29. Bueno, mitja horeta, tampoc n'hi ha per tant. Ja arribo. Lloc... lloc... no no no. Aquí hi ha un racó. M'emporto el casc? no, el deixo aquí. Aquest vespre aniré a fer una cervesa. I love you like a Madman.. taninupipiririi.. next time I remember your birthday. tananaaan. Avera si venen de concert, potser a l'estiu. Aquestes escales em canses massa.. hauria de fer esport, tornar a la bici o alguna cosa així. Hauria de tenir més voluntat, perquè això no pot ser. Però la bici me la robaràn una altra vegada. Avera.. entro per la porta del darrera així no molesto. Aquesta dona em fa molt riure, que plena està la classe. On puc...? allà. Vaig. Aquest noi podria enxufar l'ordinador a... en fi. Ja m'ajupo. Ja està. Hola, hola. Espero tenir les ulleres. Què diu? res, no hem fet gaire. Té. Gràcies. Quin dia és avui? avera. 27/04/09. Se m'acabaràn els fulls blancs. Si hi penso n'agafaré del calaix de casa. Segur que no me'n recordo. Perquè parlem de la Segona Guerra Mundial com a una guerra total? com veieu aquí... Això costarà d'estudiar. Ja m'ho veig. Sort que la fem bastants. Em sembla que vibra el terra.. no pot ser. Deu ser el metro. Però si per aquí no passa el metro. Ai ai.. què pot ser. L'última vegada que ho vaig notar... però no, no. Van dir que allò ja s'havia acabat. Notes el terra vibrant? sí, però pensava que eren coses meves. No serà...? no no, no crec. No siusplau. Que passi, que passi. La professora està neguitosa, se li nota. Ella també ho deu tenir al cap. Però ja fa molt d'allò... és impossible. Uou, vale. Quina por, quina por... ha parat d'explicar, mala senyal. Tothom està igual. Cada vegada és més fort, ara ja es mouen fins i tot les llums. Pum, pum, pum, pum. Cada vegada més ràpid i més fort. Unes noies han marxat. Ha caigut un cafè, només pot ser una cosa. Només pot estar tornant a passar. Pum, pum, pum. S'està costant. Ha tornat, no hi ha cap altre opció. Ens van dir que el millor era estar-se quiet, no moure's, no perdre els nervis... lalalala, i love you like a madman, lalala... pensa en alguna cosa. Pum, pum, pum. Ja està aquí. Quiets, quiets, quiets, quiets. No et moguis, no et moguis. No et moguis. El que més por em fa es veure com es queda tot a les fosques, és tan gros... tapa tota la llum. No miris, ni miris, no miris. Només entra per la finestra un raig de sol. L'haig de veure. L'última vegada tenia tanta por que no em vaig atrevir, i després només pensava en com m'hagés agradat veure'l. Encara que fos un segon. Va, va, a poc a poc. No passarà res. Uauoooau. Em sortirà el cor per la boca. És preciós i terrorífic... quin ull tan gros. Aiaiaiaia. Ha parpedejat. Que no es mogui ningú. Sembla una gegantina serp plena de colors... i això.. no no, que no es mogui gaire... sembla que miri cap aquí dintre. No, aixeca el cap.. i... merda. Quantes dents. Cada una és com el sofà de casa de grossa... buf.. que marxi, que marxi. No puc apartar la vista de les dents, tant de bo no hagués mirat. Ara entenc perquè deien que no miréssim... no ho entenia fins ara. Mira que se n'han fet debats a la tele i als diàris. Com actuar si passa, què s'ha de fer, què sobretot no es pot fer... uau, es mou, sembla que marxi. Pum, pum, pum, pum. S'està movent. Llum, bona senyal. Ja entra llum a la classe. Tothom està igual, ara ho veig. Molta gent està plorant. Mentre no es moguin no passarà res... va va, que marxa, que marxa. Tot il.luminat. Pum, pum, pum. Marxa, marxa... que bé. Estic eufòrica, em desmaiaré, no he esmorzat i cauré rodona. Aaaah, tinc ganes de cridar i posar-me a correr, però no puc more ni un dit. No, no. Una altra vegada foscor... no, falsa alarma. Era la cua, només era la cua. Només era la cua!!! ja està. Pum, pum, pum, pum. Cada vegada més suau, més llunyà. La professora torna a entrar. Ja ha passat, ja ha passat. Seguirem amb la classe. On ens havíem quedat?