L'art vist per Juanjo Sáez

El Arte. Conversaciones imaginarias con mi madre és el recorregut que fa Juanjo Sáez al llarg de la història de l'art, ajudant-se d'una conversa (imaginada) amb la seva mare. A part de l'estil, l'humor i el descaro que el caracteritza, l'assaig, el relat autobiogràfic, la novel.la gràfica, o fins i tot la novela, s'uneixen per explicar-nos l'art d'una manera clara i eficaç. Chillida, Picasso, Miró, Calder o Warhol són tan senzills i originals d'entendre com qualsevol dels seus dibuixos.

Chris Berens

Paisatges inquietants, surrealistes i gèlids protagonitzats per urons, óssos polars, pingüins, conills, ulls, marietes, balenes, somnis, onades i vaixells; aquest és el món blanc que planteja Chris Berens. Tot el que pinta convida a viatjar pels aires rodejats de boles de neu, precioses ciutats i em fa pensar en artistes com Mark Ryden, Rembrand o Turner. És fascinant intentar veure tots els detalls que s'amaguen sota la immensa calma de les seves pintures. Em té enganxadíssima.

Marat/Sade

L'adaptació cinematogràfica de l'obra de teatre Marat/Sade de Peter Weiss, ens situa en un manicomi on els pacients hauran de representar una peça del Marquès de Sade ambientada en l'època de Marat. La càmara es situa en el punt de vista dels espectadors, de manera que tots estem veient la obra de teatre en directe. Els malalts mentals, tancats a dintre d'una gàbia per evitar que puguin fer mal als sans, interpreten a la perfecció tots els seus personatges. El sadisme de Sade, que és un dels personatges que configura tota aquesta història, es barreja amb les idees revolucionaries de Marat creant unes proposicions i unes reflexions gens casuals. Recordo que em va sorprendre molt veure com els actors (de The Royal Shakespeare Company) interpreten al mateix temps el paper de malalt mental, i el del personatge de l'obra en la que actuen els malalts. Sembla que les idees revolucionàries de la ficció es van colant en les consciències dels propis malalts, generant un clima terriblement tens i angoixant on els més assenyats sempre acaben sent els que estàn més bojos.

I tot això a sant de què? doncs al magnífic curs d'estiu al que m'he apuntat on justament parlarem de La literatura i el mal: Sade i el seu llegat. Quina alegria he tingut al veure que parlarem d'aquesta pel.lícula i també de Funny Games! Crec que començaré l'estiu amb la ment molt molt pervertida. A tot això, La mort de Marat de David és un dels meus quadres preferits.

Jeff Wall

Falses instantànies amb una forta càrrega de denúncia social. M'he estat mirant tot el que ha fet Jeff Wall i és brutal. La foto en qüestió ens la van posar a la última classe d'Antropologia.

Veure el món des de la fissura de la casa d' Usher

O com embogir en pocs mesos. Ja està. Prou. No tornaré a parlar mai més de fissures, ni de ferides, ni de Hoffmansthal, ni de la bossa d'American Beauty, ni de l'ull d'Un perro Andalúz, ni de Kafka, ni de la condició de mortals, ni de Poe, ni de Hawthorne, ni de lo sublime y conmovedor, ni de L'origen del món, un Gàl.lata ferit amb turbant de Marat, o El cine de Poesía de Pasolini. Hola vacances.