...quan, molt a prop seu, aviada sense força, alguna cosa va volar cap a terra i va rodar fins al seu costat. Era una poma. De seguida en va volar una altra, en direcció a ell; Gregor es va quedar paralitzat; continuar corrent era inútil, perquè el pare estava decidit a bombardejar-lo. S'havia omplert les butxaques amb les pomes que hi havia a la fruiteria, damunt el bufet, i les llançava, de moment sense afinar gaire la punteria, l'una rere l'altra. Aquelles pomes petites i vermelles rodolaven per terra com electritzades, xocant entre si. Una poma llançada feblement va fregar-li l'espatlla sense fer-li mal. En canvi, una altra poma, llançada immediatament després, se li va entaforar a l'esquena; Gregor va voler arrossegar-se un troç més, com si creiés que aquell dolor inesperat i increïble desapareixeria canviant de lloc; però es va sentir com clavat a terra, i va quedar-se allà estirat, einxarrancat i sense sentits.Franz Kafka
