Després de la quantitat de coses que apareixen per aquest blog, com no fer referència a l'eufòria, a la il.lusió, a les abraçades irracionals, als tancaments de punys i aixecaments de braços, al primitivisme en pura essència, als banys de cervesa, al gol d'Iniesta en el temps de descompte, al 2-6 que es va menjar el Madrid vist des d'una pantalla gegant a Peñíscola, a la final de la Copa, a quedar una hora abans per agafar lloc, a anar amb moto per Barcelona i veure per totes bandes banderes, a celebrar la Lliga, a les cursilades èpiques que és capaç de treure la gent per la boca, a una final a Roma, als crits, a la celebració, al tornar-se boig per la Copa, la Lliga i la Champions? La Pepa ha fet història, que diuen.
