La fórmula que ha trobat el Juanjo Saez amb les seves dosis de capítols setmanals funciona, enganxa i val molt la pena.
Sembla mentida que uns personatges tan simples a nivell il.lustratiu puguin transmetre tant, i aconseguir crear situacions tan empàtiques per als espectadors. El Xavi, amb les seves neures, la seva falta de confiança i de rigor, els seus problemes i ficades de pota, resulta totalment creïble i commovedor. La banda sonora, personalment, crec que és de les coses que més ajuda (i aconseguir que una cançó de Manos de Topo no et destrueixi el sistema nerviós a la tercera vegada d'escoltar-la també té molt de mèrit), conjuntament amb el personatge estel.lar de la tieta Paquita. Una dona que et prepari arròs cada setmana i et doni consells sobre cóm de senzill pot arribar a ser tot és necessària.
A tots ens costa molt fer-nos "grans" i prendre decisions. Arròs covat ajuda a enfocar-ho tot des de la millor prespectiva possible: l'humor. La sèrie, aquí.
Sembla mentida que uns personatges tan simples a nivell il.lustratiu puguin transmetre tant, i aconseguir crear situacions tan empàtiques per als espectadors. El Xavi, amb les seves neures, la seva falta de confiança i de rigor, els seus problemes i ficades de pota, resulta totalment creïble i commovedor. La banda sonora, personalment, crec que és de les coses que més ajuda (i aconseguir que una cançó de Manos de Topo no et destrueixi el sistema nerviós a la tercera vegada d'escoltar-la també té molt de mèrit), conjuntament amb el personatge estel.lar de la tieta Paquita. Una dona que et prepari arròs cada setmana i et doni consells sobre cóm de senzill pot arribar a ser tot és necessària.
A tots ens costa molt fer-nos "grans" i prendre decisions. Arròs covat ajuda a enfocar-ho tot des de la millor prespectiva possible: l'humor. La sèrie, aquí.
