dimecres, de setembre 02, 2009


Píntame un cuadro del sol –
para colgar en mi cuarto –
y hacerme creer que siento calor
cuando otros lo llaman “¡qué día!”

Dibújame un tordo – en una rama –
para que lo oiga, soñaré,
y cuando los huertos cesen su canción –
retira la simulación – mía –

¿Dime si realmente – hace calor a mediodía –
si es el botón de oro – que se desliza –
o las mariposas –que florecen?
Sacude – entonces –la escarcha –del prado –
y arranca el paño bermejo –del árbol –
y deja que juguemos – eso es lo que nunca sucedió.

Emily Dickinson


la foto és de Erin Nelson, un altre cop.

dijous, d’agost 27, 2009

Açores, illa de São Miguel



¿Qué se siente cuando uno se aleja de la gente y ésta retrocede en el llano hasta que se convierte en motitas que se desvanecen? Es que el mundo que nos rodea es demasiado grande, y es el adiós. Pero nos lanzamos hacia adelante en busca de la próxima aventura disparatada bajos los cielos.

Jack Kerouak, En el Camino



Respirar en una illa que t'innunda, et converteix, t'omple, i et fa sentir de color verd. On els núvols estan a l'abast de les mans i els braços, i l'aigua és tan freda que aconsegueix revifar-ho tot. Una illa on regnen les vaques, la boira, el marisc, les muntanyes, els llacs i les hortènsies, i des d'on es pot sentir el soroll d'uns volcans mig adormits i de l'anada i vinguda de la força de l'Oceà. Una illa on el ritme de vida s'ha de dis-mi-nu-ir un 97% per entendre com s'han de viure les coses, i on les pujades i baixades d'altitut fan que les orelles no deixin de funcionar ni un moment. I qui diu illa diu paradís.


dimecres, d’agost 05, 2009

songbird




Gonna write a song so she can see
Give her all the love she gives to me...

dilluns, de juliol 20, 2009

estiu


preparando cafeteras para que tomes conmigo
otro almuerzo disitinguido disfrutando del domingo

dissabte, de juliol 18, 2009

Chris Berens







Paisatges inquietants, surrealistes i gèlids protagonitzats per urons, óssos polars, pingüins, conills, ulls, marietes, balenes, somnis, onades i vaixells; aquest és el món blanc que planteja Chris Berens. Tot el que pinta convida a viatjar pels aires rodejats de boles de neu, precioses ciutats i em fa pensar en artistes com Mark Ryden, Rembrand o Turner. És fascinant intentar veure tots els detalls que s'amaguen sota la immensa calma de les seves pintures. Em té enganxadíssima.

dijous, de juliol 09, 2009

Ellen Von Unwerth



Les fotos d'Ellen Von Unwerth sempre m'han fascinat. La seva sèrie de fotos més increïble és Revenge, on es representa un cap de setmana al camp que resulta inesperadament eròtic i sadomasoquista. És impossible no vincular-ho amb tot el que rodeja al Marqués de Sade.

dilluns, de juliol 06, 2009

Faraday


L'any que ve més! sí. Deixant de banda que pràcticament m'he quedat sense peus i esquena, llevar-me diumenge al matí i recordar: el haver vist sortir el sol al costat del mar per primera vegada aquest any, cridar la canción de nuestra vida, veure els fanalets de Manel amb la lluna al fons, suar sense parar mentre Neil Hannon ens hipnotitzava a tots, somriure al escoltar The Mummers, posar-me tendre amb Dorian, ballar sota la llum verda descalça, els ullets, saltar amb The Lucksmiths, criticar els graus de modernisme als que pot arribar l'ésser humà, dormir contra un mur mentre es projectaven imatges porno dels anys 20, embogir cada vegada que sonava Michael Jackson, y aquella bailarina tan menuda y blanca amb The New Raemon, sorprendre'm amb una versió de Shugo Tokumaru, pensar que l'ukelele està de moda, i està rodejada de gent maca... m'ha fet pensar un any més que el Faraday sempre val moltíssim la pena.